Preguntes freqüents

La criotransferència és un avantatge en aquelles parelles que no han aconseguit un embaràs en un cicle previ, ja que permet augmentar les possibilitats d’aconseguir-lo sense haver de tornar a passar per un procés d’estimulació i punció.

No es un tractament dolorós. La punció és l’únic procés que podria ser més molest, pel qual s’ha de realitzar sota sedació.

A partir dels 40 anys els resultats obtinguts d’un cicle de FIV no són tan òptims, però mentre existeixin marcadors de reserva fol·licular és factible recórrer a aquesta  tècnica de reproducció humana assistida.

La Generalitat de Catalunya subvenciona la medicació d’aquelles pacients afiliades a la Seguretat Social.

Es recomana començar un estudi d'esterilitat a aquelles persones de menys de 30 anys que porten buscant un embaràs durant un any sense èxit. En el cas de persones de 30 a 35 anys es recomana acudir a l'especialista transcurreguts 6 mesos.

El tractament d’estimulació per un cicle de FIV s’allarga uns 20-25 dies, tenint en compte que aquest període variarà en funció de la resposta de cada pacient. Actualment però, existeixen pautes de tractament que en redueixen el temps.

• Implantar-los a la pròpia dona.
• Donar-los a la ciència.
• Donar-los a una altra parella receptora.
• Destruir-los.

Un cicle de FIV comporta dos riscs bàsics:

A. Embaràs múltiple

Aquest risc s’intenta minimitzar en reduir el nombre d’embrions transferits a 1 o 2.

B. Síndrome d’Hiperestimulació ovàrica

Inflamació ovàrica deguda a l’estimulació hormonal, que comporta un augment del volum ovàric i alliberació de líquid a la zona abdominal. Les formes greus de Síndrome d’Hiperestimulació ovàrica es presenten al voltant d’un 1% dels casos.

Sí, un document on s'explica el procés i els seus aspectes legals referits, principalment, a la seguretat de l'anonimat i al fet que la donant no té cap dret ni deure sobre els possibles fills fruit de la seva donació.

La maduresa física i psíquica de la dona fa que l'edat perfecta per a tenir fills sigui entre els vint-i-cinc i els trenta-cinc anys. Però avui dia les parelles decideixen tenir fills després d'aquestes edats a causa, en gran mesura, de la incorporació de la dona al mercat laboral. A partir dels trenta-cinc anys, la fertilitat femenina disminueix sensiblement i a partir dels 45, la possibilitat d'embaràs és excepcional.

L'ovulació o període fèrtil de la dona es produeix cap a la meitat de cada cicle, cap al dia catorzè en el supòsit d'un cicle de 28 dies. Caldrà tenir relacions el dia de l'ovulació, amb una abstinència sexual prèvia de tres dies.

Una vegada que l'òvul abandona l'ovari sobreviu unes 48 hores aproximadament i és només durant aquest temps quan pot ser fecundat pels espermatozoides, el poder fecundant dels quals és d'un màxim de 72 hores.

Després de transcorregut un any de relacions sexuals regulars sense embaràs es pot començar a sospitar de l'existència d'alguna alteració. Òbviament, el coit ha de realitzar-se sense cap tipus de protecció.

En totes les proves hi pot existir un risc però sempre és mínim; pot ser de tipus anestèsic, de perforació, infecció o hemorràgia. En aquest tipus de proves no hem de parlar de tants per cent sinó de tants per mil.

Sí, ja que no són irreversibles.

Poden recórrer a aquestes tècniques les dones soles si pateixen una esterilitat irreversible. També podran beneficiar-se de la Inseminació artificial amb semen de donant les dones soles no estèrils, encara que en aquest cas haurien d'assumir el pagament de les despeses.

La llei espanyola prohibeix expressament revelar la identitat dels nens nascuts per aquestes tècniques i, per tant, que els donants coneixin els seus descendents, i els pacients als donants.